He marxat. Abandono aquest bloc i marxo als blocs de mésvilaweb. Em podeu trobar a http://blocs.mesvilaweb.cat/atz amb més articles i la mala llet de tota la vida.

Saddam Hussein està apunt per morir. Així ho afirmava en una carta escrita des de la seva cel·la. En la carta afirma que està disposat a aquest sacrifici i que morirà com un martir. Aprofitava també, com no podia ser d'altra manera, per feruna crida a la insurgència dels iraquians.

No entraré a valorar massa la reacció d'aquest energumen. La meva convicció que la invasió de l'Iraq obeia a interessos purament econoòmics i imperials (tant pel petroli com per l'hegemonia americana a la zona) no em farà perdre el nord. No oblidem que Saddam Hussein era un terrible dictador i un genocida. Cert. Saddam va torturar al seu poble fins a la sacietat. Treure a Saddam ha suposat continuar i agreujar la tortura sobre els iraquians i kurds. La comunitat internacional s'ho mira sense mala conscència mentre a Bagdad i altres ciutats la guerra civil acaba amb centenars de vides cada dia.

Quan caigué el règim nazi es van jutjar a tots els responsables que es va poder. Els judicis de Nüremberg no han estat una constant sinó una excepció. Espanya, Chile i Argentina són alguns exemples de judicis que mai acabn d'arribar o, en el cas espanyol, ni tant sols s'han intentat. Una volta armada a l'Iraq, el mínim que es podia fer era jutjar als resposables de la dictadura de Saddam al Tribunal Penal Internacional (i també als repsonsables de les forces d'ocupació per tortures i massacres de civils). Un tribunal iraquia escollit a dit des de la Casa Blanca mai tindrà la legitimitat suficient per jutjar i condemnar encara que apliqui la pena de mort.

El mataran. En menys de 30 dies Saddam serà penjat del coll. Hi haurà un desgraciat menys a la Terra, cert, i de què servirà? El cert és que no cal ser analista internacional per veure que la violència a l'Iraq es dispararà i possiblement en altres països de la regió. Les matances entre sunnites i xiites seran més bèsties i més constants i la Guerra Civil serà un fet que ja ningú s'atrevirà a qüestionar. Davant això els EUA sortiran per potes, amb aires triumfals, abandonant a la seva sort a milions l'iraquians dins un espiral de violència i crueltat extrema.

Jo simplement em pregunto: val la pena donar aquest plaer a Saddam Hussein fins i tot amb la seva mort? Ningú respondrà a la pregunta, ningú amb poder per impedir que passi allò inevitable. Una vegada més veurem com la inestabilitat al Pròxim Orient i als països arabs és, simplement, part de l'estratègia imperialista. Tant senzill com: divideix i venceràs.

Avui segurament irritaré més d'una persona. Però hi ha certes coses que m'irriten a mi, i molt. Els darrers dies han tornat a saltar a les primeres planes els assalts a xalets per part de bandes molt ben organitzades. El més greu de tot plegat és el modus operandi. No fa pas gaires anys, els assalts a cases i xalets es feien quan no hi havia ningú o quan els habitants dormien i robaven tot el que podien. Ara mateix, no dubten en apallissar i torturar, segrestar i matar. És preocupant, cert, però anem a buscar algunes de les causes.

La primera causa és obviament l'existència d'aquestes bandes, d'això no hi ha dubtes. Ara bé, m'agradaria centrar-me en els llocs on es produeixen aquests assalts. Els assalts es dónen en urbanitzacions i cases aïllades dels nuclis urbans. Aquestes urbanitzacions porten molts problemes. Suposen un desaprofitament brutal del sòl, una despesa molt elevada en serveis (llum, canalitzacions i clavegueram, neteja i recollida de brossa, etc.) i el nombre de gent que hi viu és força més reduit que en els nuclis urbans, suposant així una gran despesa mal repartida per al poble. A més a més, genera un grau problema de seguretat. Vigilar aquestes zones és pràcticament impossible. Si tots triéssim aquesta forma de vida ni hi hauria prou espai per a totes, ni prou població per omplir les diferents policies. No és viable de cap manera vigilar aquestes àrees tant grans i menys per tant poca gent. Si se senten insegurs que ho haguéssin pensat abans d'optar per una forma tant insostenible, caradura i irresponsable de viure.

Sentia en declaracions d'algun membre de l'Ajuntament de Lloret respecte a l'assalt, pallissa i robatori a un espculador immobiliari, que el municipi tenia 42 urbanitzacions d'aquest tipus. Quants agens de Guàrda Urbana i Mossos d'Esquadra caldrien per vigilar en condicions mínimes tant terreny, tant espai i tanta poca gent? Ho hem de pagar els que lluny de la comoditat de sortir al jardí cada dia ens conformem amb seure al sofà amb la finestra oberta i aguantem el soroll del carrer?

Ara bé, anem a veure. Com pot un ajuntament permetre que es cosntrueixin fins a 42 urbanitzacions en el seu terme municipal? Això no respon, ni de lluny, a una ordenació reacional i sostenible del territori sinó simplement a l'afany de lucre dels promotors privats que tant bons amics tenen a les institucions. Doncs bé, si ja sabiem que la perversa associació polítics-immobiliàries provocava problemes d'habitatge, de destrucció de l'entorn natural, de desarrelament social i cultural, de terciarització i turistificació de la nostra economia i de precarietat en general, ara també veiem clarament els de seguretat ciutadana.

L'actualitat també ens fa pensar en un nou element molt més perillós. En l'assalt al xalet de la família Tous el cap de l'empresa de seguretat i gendre del multimilionari joier va assassinar a un dels assaltants. Bé, a un de la banda que esperava a dos assaltants. Se'l va carregar amb dos trets que pel que sembla a les imatges que han aparegut avui a la TV de defensa pròpia poca cosa. Acabarem acceptant que la propietat provada passi per sobre de la vida humana? "Cal més respecte per la propietat privada" deia un home que exigia la llibertat del gendre dels Tous mentre darrere lluía una pancarta amb el lema xenòfob "de fora vingueren i de casa ens tregueren". Em preocupa seriament que acabem acceptant, social i/o jurídicament, el mateix sistema dels Estats Units en que pel simple fet de ser un intrús en una propietat privada puguis carregar-te a algú sense responsabilitat penal. No podem anar en aquest sentit i si les administracions no fan quelcom per frenar les causes d'aquests assalts començarem a patir de valent amb els atacs, les patrulles urbanes i els brots de xenofòbia.

Estic realment sorprès i indignat. Ja he fet algun apunt sobre el cas de corrupció a Andratx però el que he vist avui m'ha superat per totes bandes. Els dos que veieu a la foto són Jaume Matas, president del Govern Balear i del PP de Mallorca i Conde-Pumpido, Fiscal General de l'Estat. Anem a fer una miqueta de memòria del què ha passat. Fa unes setmanes la fiscalia detenia diverses persones a la localitat mallorquina d'Andratx. El motiu era el desmantellament de la xarxa de corrupció urbanística i blanqueig de diners en la que estaven involucrats, entre d'altres, l'alcalde del poble i el Director d'Ordenació del Territori del Govern Balear. Ambdós xoriços membres del Partido Popular dirigit per Jaume Matas.

Doncs bé, en Matas es va treure el problema de sobre i va tirar pilotes fora. Es comença a ensumar que s'ha obert la veda contra la corrupció urbanística. Els qui foten mà a la caixa a cop de requalificació i totxana estan ben acollonits, a tots els partits, i ara corren a curar-se en salut. Si us penseu que curar-se en salut consisteix en treure la mà de la caixa aneu ben errats. En Matas ha corregut a xerrar amb el fiscal per parlar sobre l'Operació Vora Mar i aquest li ha asegurat que no hi ha més actuacions previstes, que pot estar tranquil.

Es pot saber en quin coi de democràcia el fiscal avisa el superior jeràrquic dels acusats per calmar-lo dient que no perseguirà més dels seus súbdits corruptes? Cert és que la fiscalia no forta part del poder judicial i apel·lar a la separació de poder seria, no només remoàntico-liberal, sinó una errada. Però una miqueta de seriositat. Un fiscal que ha actuat d'aquesta manera hauria d'ésser immediatament destituit per Govern de l'estat. Cal que d'una vegada per totes la fiscalia anticorrupció es posi a treballar perque arreu de l'estat n'hi ha moltes de Marbelles, molts Antdratxs per descobrir i molts Matas per engargolar.

Drogues, hi ha trens que és millor no agafar. Amb aquest lema el Ministeri de Sanitat vol il·lustrar al jovent de l'estat espanyol en matèria de drogues. La genial idea de la campanya, una de tantes, ha estat aquest cartellet que podeu trobar al metro, pel carrer, en revistes, etc. Una graciosa via de tren feta de Marihuana i una altra feta de Cocaïna. Quina gran idea! Associar directament aquestes substàncies ha estat obra de la ministra o hi han posat a ZP a pensar també?

No entraré a discutir certes coses sobre les drogues que podriem tractat abastament. Ja tindré ocasió de reflexionar sobre aquest tema. Prefereixo, avui, centrar-me en temes pràcics i deixar els conceptes, teories, usos i abusos per un altre artícle.Avui ho faré en forma de rondalla. Notareu força teories implícites pel mig que aniré desenvolupant més endavant.

En Pau era un noi jove, 16 anys, que estudia 4rt d'ESO. Va provar per primera volta els porros tot just fa un any. Va ser en una tarda aborrida amb uns amics. Ells feia temps que en fumaven. La conya no li feia massa gràcia però cada tarda amb els amics, xocolata amunt i herbes avall, al final ho va fer. En el grup d'amics es va cel·lebrar quasi tant com el dia que va explicar que li havien fet la primera mamada. Des d'aquell dia ha fumat sovint. El paquet de tabac sempre va acompanyat del paquet de paper i una pedra o un xibato ple de maria. L'hora del pati o el divendres a la tarda. Tota hora és bona per fer un porro i riure una estona.

A l'institut ja se n'havien adonat ja. No cal ser massa viu per veure com un alumne, en poc temps, perd l'atenció, no es concerta i baixa el seu nivell escolar. Les campanes són força més habituals. No hi fan res. Si haggéssin d'alertar a tots els pares i mares haurien d'abandonar la tasca docent. Els anys d'experiència els han fet veure que les experiències amb les drogues són normals a aquestes esdats i, quan algun alumne es passa massa, el reglament ho posa fàcil: expulsió i bon vent!

En Pau va acabar els estudis secundaris amb menys nota però sense massa problemes. A l'estiu ja tenia l'ingrés a la universitat a la carrera que havia triat i els pares el van saber premiar. Aquell estiu el gaudiria de valent. Festa rere festa l'entorn d'en Pau va anar canviant. Al seu voltant ja no només es consumia haixix. Les cues al lavabo i els joves sortint de dos en dos, pots amb líquids, ratlles sobre el cotxe. Això és el que veia cada dia. Al cap i a la fi, el cap de setmana i les vacances estaven per aprofitar-les. Calia viure al màxim la nit i estar a l'alçada dels altres. Ara bé, això de la cocaïna, l'extàsi i altres coses no li feia massa gràcia. La percepció de perill, malgrat la banalització absoluta del tema, encara era latent. Va ser aleshores quan recordà un anunci del metro. Recordava que deia que la maria era molt dolenta, que provocava efectes nefastos sobre la concentració i la memòria, el pulmons i nosequàntes neurones. Quina bajanada, bé se n'havia sortit a l'institut ell. Automàticament va recordar que de la farlopa (ja no li deia cocaïna...) també era molt dolenta.

És equiparable l'ús que fan els joves de l'haixix amb el que es fa per tot arreu de la cocaïna, una substància altament adictiva i destructiva? Fa anys que ministeris, governs i ajuntament ens matxaquen amb campanyes absurdes. La Fundación contra la droga ha fet les campanyes més bèsties, sovint superant les de transit, i què? Res de res. Algun dia, potser algun dia, ens posarem mans a la feina i buscarem solucions per als problemes.

Avui hem conegut la llista definitiva dels i les conselleres que formaran el nou govern de la Generalitat del Principat, el Tripartit 2. HI han moltes coses a comentar i, si en Carod no la lia massa només començar, les aniré comentant els propers dies. Ara bé, n'hi ha tres que m'agradaria comentar ja que em preocupen especialment. Al acabar també cometaré una coseta de Catalunya Ràdio.

Justícia. Montserrat Tura aterra a aquesta conselleria després que Saura li hagi fotut la cadira a Interior. No crec, en absolut, que algú que no ve del món jurídic i no tingui formació al respecte sigui la persona més indicada per dirigir aquesta conselleria. El pas d'Interior a Justícia respòn només a interessos del PSC-PSOE que busca així donar continuïtat a un dels pesos pesants de l'anterior govern i tenir contenta a una de les representants del gran sector derrotat del partit, el maragallista.Caldrà veure si no cau en la primera remodelació del govern. Sincerament, els col·legis professionals del món jurídic haurien de pressionar en aquest sentit. Saben Turà i Montilla què coi és el dret civil català?

Innovació, Universitats i Empresa. Josep Huget serà el responsable d'aquesta macro-conselleria. El mateix nom de l'àrea és una autèntica aberració i una declaració de principis ben perillosa i més si tenim en compte que el govern és d'esquerres. En primer lloc, TOTS els rectors catalans de les universitats públiques han demanar que el departament d'Universitat tingués una conselleria pròpia. Doncs bé, ja veiem quin cas n'han fet. L'Huget, content. Però el que em sembla més greu de tot és unir aquest departament al d'empresa! Més clar que l'aigua. ERC i el Tripartit dos tenen molt clar que, en plena privatització i mercantilització de l'ensenyament universitari a causa de l'EEES (Procés de Bolonya), el millor que poden fer és avançar feina al gran capital europeu... d'esquerres? Vergonya!

Treball. Mar Serna, que havia estat directora general de relacions laborals, assumeix aquesta conselleria. Que déu, al·là, buda o Marx ens agafin confessats... 660 és una bona xifra que cal tenir en compte. Són els acomiadats a la fàbrica de SEAT de Martorell. Sabeu qui va gestionar l'Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO)? Sí, l'han fet consellera.

Finalment un petit apunt. Aquest vespre per Catalunya Ràdio han fet un repàs de cada conseller i també de Montilla. Bé, en el respàs han dit "té estudis de dret i economia". A veure, no fotem, que dit així sembla que tingui les dues carreres i no té ni el batxillerat! Per no parlar del Nivell C de català que encara m'acusaran d'indentitari nacionalista opressor nazi i anticiutadà.

Avui em volia felicitar per algunes notícies i lamentar-me d'unes altres. La cosa és complicada perque ha estat un dia informativament molt intens i escric això a quarts de quatre del migdia. Anem per parts i deixant-me molts temes.

La Marbellització de Mallorca? Una important operació judicial ha fet públic allò que es callava per sabut. Que a les Illes, i allà on el PP (el PSOE i tants altres) toquen l'urbanisme, és perque també toquen la caixa. La Presidenta del Consell Insular de Mallorca declarava per la TV que no volia que Mallorca es convertís en Marbella. Anem a veure señora (per dir-li alguna cosa), qui marbellitza Mallorca no és l'operació judicial ni els qui clamen contra l'especulació, la corrupció i les aberracions urbanístiques. Qui la marbellitza és qui fot mà a la caixa, qui dóna autopistes al ex-ministres del PP, qui trinxa la costa a cop d'urbanització espantosa, qui dóna lliçència per edificar allà on no es pot, i això si no requalifica el terreny. La marbellització comença quan es comet el delicte i l'aberració urbanística i no pas quan aquest arriba als jutjats! Matas oferia una reflexió a tots els partits sobre el què està passant... no serà que vols tapar alguna cosa jaumet? Doncs bé, el que passa és que no es pot permetre que les operacions urbanístiques es facin amb tanta facilitat, que no es pot provatitzar tot el sòl ni les operacions que s'hi fan, no es pot deixar als ajuntaments sense finançament perque ho facin a cop d'especular, no es pot permetre l'alta professionalització de la política, i menys la municipal, enlloc de la vocació de servei al poble, no es pot deixar passar que totes les administracions públiques estiguin cobrant comissions (del 3 o del 20%), i una llarga llista de coses que no poden ser. Però el que està clar que no pot ser és ser un corrupte i que quan t'enganxin diguis que això és marbellitzar. Fins aquí podíem arribar!

Sentència pel nazi Aitor. Em va semblar indignant que el jurat popular (una figura que cladria revisar a fons) condemnes simplement per homicidi i no per assassinat a Aitor, l'autor material de la punyalada al coll que provocà la mort a Roger durant les festes de Gràcia del 2004. Em va semblar indignant que l'altre imputat quedés absolt. Em va semblar aberrant aconsellar l'indult per nazi Aitor després de declarar-lo culpable. I encara em sembla pitjor que el jutge ho ratifiqui tot i enlloc d'imposar els 15 anys que corresponia, n'imposi 11. Què hagués passat li la víctima no hagués estat un jove d'estètica punk (l'estètica okupa, em sap greu, però no existeix...)? Què hagués passat si hagués estat un espanyolista del PP o del PSOE? On són els agravants ideològics i les proclames a Acción Radical (grupuscle feixista dissolt després que els seus membres matéssin a Guillem Agulló) que van fer i la clara associació il·lícita i adscripció política al nazisme del grup d'autors? Sant tornem-hi amb el de sempre... que cadascú plori els seus morts, i que ningú em demani que plori pels dels altres.

Correa, Chavez i avançant cap al socialisme. Chavez guanyarà les eleccions del dia 3. Les enquestes li donen una clara avantatge que confirma el procés revolucionari bolivarià a Vaneçuela. Correa a guanyat a l'Equador. Haurà de treballar de valent ja que té molta feina per fer i li serà dur enfrontar-se al monstre la Casa Blanca. Correa, junt amb Chavez, Castro i Morales no afluixis que bastir el socialisme a l'Amèrica llatina és quelcom que necessita el món sencer. Amb l'exemple d'un continent fort i capaç de canviar la realitat tindrà embranzida la resta del món per fer-ho.

Feia molt que no escrivia. Amb aquest artícle recupero la meva activitat al bloc que, com veureu, he tornat a canviar. Qui em conegui ja sap que no paro... I qui no para sense cap mena de dubte és la política catalana. Em centraré avui amb el que ha passat des de fa uns mesos al Principat i les eleccions al Parlament. No patiu, tinc al cap opinar sobre les eleccions al País Valencià (que ja s'acosten) i de l'estatut de les illes, però avui, avui toca tripartit. I no espereu que li digui govern d'entesa ni coses rares perque això és, simplement, un tripartit segona part

Abans de les eleccions i després de veure el pacte Mas-ZP de l'estatut jo era un dels convençuts de la sociovergència parlamentària, és a dir, que governaria Convergència amb el suport parlamentari del PSC-PSOE de Montilla. Vist amb perspectiva i un temps després és evident que em vaig equivocar. No ens enganyava Mas quan ens deia que si el tripartit sumava el farien. Ai carai! És aquí on em vaig equivocar. Vaig mantenir durant la campanya i mantinc que el PSOE volia perdre les eleccions, cert. Perque la fórmula sociovergent-parlamentària funcionés calia que el tripartit no sumés.

No tinc cap dubte que si algú no ho veu gens clar, aquest és ZP. Que si hi ha algú que hara s'ho passarà bé, aquest és Durant. Dures relacions es presenten a Madrid per ZP. Ben lamentable el nivell d'espanyolització de la política catalana, però real. Duran les hi farà passar canutes al PSOE per aprovar qualsevol cosa i ZP haurà d'aguantar el dimoni amb banyes i cua d'en Carod a les espanyes profundes... Tothom sap que algú com Carod, que va d'independentista per la vida, i que ha demostrat per activa i per passiva ésser un irresponsable, un mediòcre i un inútil per a la política, no és el millor aliat per presentar-se davant l'electorat espanyol i espanyolista que ni compra Codorniu ni pensa que s'hagi de negociar amb ETA.

Quant a ICV i Ciutadans els obviaré prou. Als primers perque encara busco quina és l'utilitat d'aquest partit en la política catalana si ha demostrat sobradament ser un apèndix del PSC-PSOE. Als segons, simplement perque ja els he criticat molt i, a més a més, perque no són rellevants en el panorama que s'obre a nivell polític-parlamentari per molt soroll que facis (cosa que requeriria un anàlisi diferent). Del PP diré, simplement, que no li posarà pas fàcil al PSOE. Ahir tornaven a la càrrega amb una nova manifestació de l'AVT que treia al carrer la xusma espanyolista més rància que tot just fa sis dies corria pel Valle de los Caídos. Les darreres enquestes ja indiquen un dels mals endèmics del PSOE: el PP retalla distàncies però no tant per la seva pujada sinó per la constant devallada del PSOE. I és que aquestavegada, esperem, no hi haurà 11-M, que malgrat no va ser cosa del PSOE, ni d'ETA ni de l'àcid bòric, va ajudar prou al PSOE (i altres partits: ERC, pren nota) a accedir a la Moncloa.

Sicerament, d'ERC no em cal dir gran cosa, s'han destapat. Han prioritzat les ànsies de poder i l'equilibri de la direcció del partit abans que cap política pensada per al país. Ara tenim a la Generalitat un Conseller de Governació (Puigcercós) i un vicepresident (Carod) que no es poden veure i que fa anys que pugnen pel cap del partit. Han fet d'un espanyolista president, d'un inútil funcional que confón ser d'esquerres amb anar de moralista capellanet per la vida conseller d'interior, s'han carregat la conselleria d'Universitat en contra del que van demanar tots els rectors i un llarg etcetera que no continuaré pel bé de la salut de qui em llegeixi i d'un servidor. ERC ha demostrat, una volta més, que ni independetista ni d'equerres, sinó autonomista, socialdemòcrata i liberal (guaita, com Ciutadans!).

Qui ocuparà ara el buit polític que ha deixat ERC? Mans a la feina que tot està per fer, i tot és possible.

No puc evitar comentar la gran notícia d'aquests dies: la candidatura de Montilla a la Generalitat del Principat. N'haig d'opinar i us asseguro que seré, segurament, prou dur amb aquest subjecte. Se me'n refot on hagi nascut i on hagi anat a parar, a qui no se li enrefot, qui si que li treu suc, és ell i el seu partit i sucursal (PSOE i PSC respectivament).

Anem per parts que la cosa té tela.

1.José Montilla, el seu problema no és ser nascut a Andalusia ni ser el que s'anomena un 'xarnego'. El seu problema és ser un espanyolista anticatalà reconegut, ser del PSOE, renegar del seu país (d'orígen i d'acollida) i defensar un projecte d'estat excloent, opressor i genocida.

2.El seu problema no és que la xenofòbia catalaneta de quatre convergents vulgui fer ús electoral del seu orígen. El problema és que és Montilla i el PSOE-PSC qui n'ha començat a fer ús a tort i a dret presentar-lo com una víctima de ves a saber quin nacionalisme català excloent de CiU + PP (suposo que no es deu queixar del nacionalisme del tripartit, oi? o potser si?). Una maniobra electoral tant poc útil com poc honrada, rastrera i de manca de respecte cap a tot el país.

3.En l'acte de proclama de la seva candidatura podiem veure força mostra d'espanyolisme encobert i barat. El PSC ha abandonat la seva línia malanomenada catalanista amb la seva política d'autoodi per passar a ser ja la sucursaleta del PSOE al principat abandonant ja la falàsia del partit independent. Si el tripartit, gràcies esquerra dit sigui de passada, va treure a Zapatero al balcó de Sant Jaume, Montilla directament n'entragarà les claus (de la porta i de la caixa).

4.No soc un apasionat de Joan Oliver. La doctrina neoliberal de la Fundació Catalunya Oberta és de les coses que més detesto d'aquest país però bé, em veig obligat a citar-lo. De fet citaré Lopez Bulla però ho faré des d'un artícle que Oliver publicava ahir diumenge a l'AVUI. Més clar l'aigua:

"Mi apoyo a la candidatura de José Montilla se debe a las siguientes razones: 1) conseguir que un candidato no nacionalista gane las elecciones autonómicas, y 2) apoyar desde la modestia de mis esfuerzos el proyecto de José Luis Rodríguez Zapatero. Este, además, es el orden argumental. Y, como puede verse, no tiene ningún tipo de planteamiento 'ideológico'. Lo hago, especialmente, por puro interés personal. ¿En qué sentido? Lo explico a continuación: quiero pasar los próximos años de un modo razonablemente feliz. A estas alturas de mi vida, seguir soportando los efectos de la pobretería intelectual del nacionalismo, su agobiante inutilidad y su significativo aldeanismo me haría un avinagrado cascarrabias, y posiblemente lo que no ha conseguido el tabaco lo haría la reedición político-institucional del nacionalismo."

5.Montilla, acceptaria vostè un president del govern espanyol, vingut dels Estats Units fa trenta anys, amb un malparlat castellà i que defensés que l'estat espanyol estigués sota les ordres de Bush? Oi que no? Oi que el problema no seria que el noi fos ianki sinó que ens volgués fer esclaus d'un altre estat segrestant la sobirania? Li poso l'exemple amb EspaÑa perque la sent com si fós la seva nació. No ens demani doncs als catalans que acceptem un espanyolista que recorda més a Lerroux o el Conde Duque de Olivares que no pas un defensor d'aquest país i la lliberar com Companys o Andreu Nin, com a president de la Generalitat. Ja l'hem cagat prou aprovant l'estatut, dues en un any ja seria passar-se.

Llegixo a e-noticies una notícia sobre la rdoa de premsa de Trias a respecte el traçat del Tren d'Alta Velocitat a Barcelona (també conegut com a TGV o AVE). Com sincenrament m'en fio poc del portar de Javier Rius, opto per recorrer a la web oficial de CiU a Barcelona i cerco la informació corresponent. Resulta que el Senyor Trias proposa suspendre el traçat pel centre de la ciutat si no s'ha de fer l'estació del TAV al Passeig de Gràcia. El motiu alegat: sense aquesta estació el traçat no té sentit i no s'en fia que l'estació es construeixi posteriorment. Home, la veritat és que jo tampoc m'en fio, però no em preocupa això.

En primer lloc soc un ferm opositor a l'AVE. Ho soc perque es tracta d'una infraestructura innecessària i agresiva pel territori i els seus habitants. El TAV està directament enfocat a la creixent radialitat amb el centre a Madrid en les relacions econòmiques. No es tracta doncs de potenciar el desenvolupament ni el progrés social, econòmic ni humà, sinó que senzillament cerca posar les coses fàcils a les grans transnacionals i el seu afincament a la capital de l'estat. No puc entendre doncs que es defensi aquesta obra faraònica que ja ha destrossat tants kiolòmetres al vallès, al penedès i que partirà el barri de Sants en dos, per només citar algunes de les destrosses.

El que no puc entendre ni compartir és la postura de Trias (ni la del Clospartit tampoc, és clar). NO soc partidari de fer el TAV, ja ho he dit, pe`ro una volta el fan, hi ha coses que encara entenc menys. Per no fer-me pesat les faré en forma de punts esquemàtics i espero ser prou clar:

1.L'AVE és un tren de llarg recorregut amb destinació a l'aeroport i la ciutat de Barcelona, no un metro. Amb una parada a la ciutat n'hi hauria de sobres pels seus objectius. Voler fer més estacions respòn, única i exclusivament, a interessos especulatius de les rodalies de les futures estacions.

2.El traçat pel centre de la ciutat és una aberració que posarà en perill i escac nombroses edificacions i per tant persones. Justificar aquesta animalada amb una estació al Passeig de Gràcia em sembla, simplement, de poca talla política i de mal gust.

3.Proposar el corredor del Vallès pel nou traçat desenmascara les veritables intencions del convergent Trias. No li interessa el més mínim per on passi i on pari el tren, sinó controlar les zones on es farà per poder treure'n el rendiment polític i econòmic que espera. Ja coneixem quina ha estat la política convergent al Vallès i al Parc de Collserola: destrossar, espceular i fer calers.

4.No sé com té la barra d'oposar-se ara a un traçat que no els semblava tant malament quan eren a la Generalitat del Principat. Simplement se li ha vist el llautó: pretén arrossegar tots els vots de la zona per on passa l'AVE. Senyor Trias, n'hi ha que estem tant disposats a treure't la careta a vosté com al tripartit de Clos i els seus aliats d'ERC i ICV-EUiA. No ens intenti predre el pèl...